Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Familia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Familia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de desembre del 2010

Calçotada a casa de l´Emili i la Lluïssa

Amb l´escusa de veure el muntatge audiovisual que ha fet l´Emili de la nostra expedició a Groenlandia, i amb l´agrabant del peu enguixat  de l´Emili a causa de la seva excursiò per la paret d´Aragò, hem juntat a la colla de lisiats, Peni i Lluis per veurens i gaudir una mica de la companyia mutua, i com no, un altre cop d´una bona lifada.
El Peni i jo, ens encarregem del foc


El Menù es el seguent:  Calçotada i romesco que ha portat el Peni, Xai a la brasa que aporten els anfitirions, vi Costers del segre que portem la Montse i jo i un pastis super dolç que porta el Lluis. El Peni i jo ens encarregem de la brasa, els calçots la carn i el pa torrat, la Montse i la Lluïssa d´organitzar la taula i els aperitius, el Lluis i prole, arriben just a l´hora de dinar, aixì què s´encarregen de beure una cerveza mentres xarrem tots plegats, i els nens s´encarregen de jugar al futbolì amb l´Emili, El Daniel tambe s´esta una bona estona amb la Blanca, la filla del Peni i la Montse (l´altra Montse), La xiqueta esta guapísima, i es molt dolceta de caracter,  ha crescut un munt des de l´ultim cop que la vaig veure, al fill del Lluis no el coneixia, però deu tindre l´edad de l´Àngel.


jugant al Jardi

Ens entaulem i ens expliques batalletes de muntanya, famìlia i navegació, gaudim de l´apat i finalment a les cinc de la tarde ens posem a veure la projecció, que per cert estaba força ben muntada i no és feia  pessada.
Una Bona betllada amb els companys que caldrà repetir amb mès asiduitat, donat que feia minim dos anys que no es trobàvem .

Una bona pensada........

La felicitat no la trobaràs a les grans ocasions, ni als cops de sort que podem tindre molt poques vegades sino a les petites coses que pasan cada dia amb la gent que estimes.


Aniversari Àngel i Daniel

Com cada any, el cap de setmana que cau entre, o mès aprop del 4 i 9 de Decembre, ens reunim a casa amb la famìlia. Tots els cosins, els germans de la Montse, el yayo la padrina  i la padrineta i qui s´apunti. Aixì que un bon pica pica, un lluç amb salsa verda, un bon vinet i ganes de xerrar i jugar amb els crios.

La foto obligada de tots els cosins




La Montse i els nens disfruten molt amb aquestes trobades familiars i la casa comença a semblar mès un restaurant que un domicili, donat què ja fa dies que convidem amics a sopar, i posiblement encara en tindrem mès, però, que no es això la felicitat?



el cap de setmana seguent, el Daniel va celebrar l´aniversari amb els companys de l´Espiga, que com ell, fan els anys al decembre, aixì que les mares van organitzar una festa a Inef.

El Daniel amb la colleta




una bona pensada.......

 El millor  amic no es qui ocupa un gran espai, si no el que en la seva absencia, deixa un gran buit

Circ du Solei Varekai

Fèia força temps que desitjava veurel´s en directe, aixì què en quan vaig saber que venien a Barcelona vaig comprar 4 entrades, l´escusa, el regal d´aniversari per els nens, aixì què el dijous 2 de decembre arriba l´Àngel del institut, recollim al Daniel al cole i cap a Barcelona, patim per que no anem amb massa temps de sobres i no saben com trobarem el transit per entra a la ciutat, despres d´algun enredo per entrar a la zona on esta el circ, aparquem i ja hi som al lloc amb mitja hora de coixì.


Accedim a l´embelat que esta format per diverses carpes blanques, hi ha unes que son la zona de bar i botiges de productes rel-lacionats amb l´espectacle, i la mès gran on és l´escenari, comprem alguna cosa per veure, aigüa a 5,00€ l´ampolla molt bonica te la pots quedar i reomplir gratis tants cops com desitgis. tambe comprem una samarreta per la Montse, un nas de payaso per al Daniel, i jo no m´acabo de decidir per cap barret, aixi que cap a dintre que comça l´espectacle.



 A dintre de la carpa-escenari, no es poden fer fotos, aixi que no podem ensenyar-vos gaire cosa, però el que si que podem dir, es que l´espectacle es fantàstic son tots una colla d´atletes fen contorsionisme, malabars, equilibris i tot allò que puguis imaguinar, comentem amb l´Àngel que qualsevol d´ells  podria ser un magnific escalador. l´espectacle t´envolta i et manquen ulls per veureu tot, es molt bonic.





Despres de l´espectacle, toca torna cap a Lleida, tots tres es dormen al cotxe, arribem a quarts de dues, cansats però contents per l´experiencia viscuda.

dilluns, 20 de desembre del 2010

Els amics de la Montse ens visiten

El 27 de Novembre vam passar el cap de setmana a Lleida amb uns amics de la Montse que ha conegut al LIM. la rel-laciò ve de la coincidència de la Montse i el Baldomero, que es de Laredo, Cantabria, en un curs. El Baldomero va combidar a la Montse i a altres companyes a passar uns dies a Laredo i posteriorment aquet Novembre el Baldomero va vindre amb la seva dona Isabel i les seves dues filles Isabel i Lucia.
Em voltat per Lleida, i despres  vam sopar a casa amb ells 4 i tambe va vindre la Rosario i el Cesar. ha estat una jornada excelent, hem rigut, parlat, menjat i begut, fins i tot em ballat. son una gent molt agradable i simpàtica, de les que costen de trobar, semblava que ens coneixiem de tota la vida, ha esta molt be.
Ens han portat un munt de llaunes d´anxoves de Cantabria exquisites, què han fen les del-lìcies de tots, fins i tot de l´Àngel el Daniel i el Cesar, que amb l´arrós de camagrocs i el fetge d´ànec amb tòfones, ha quedat un sopar rodó, be i el vi i el cava que tampoc estaven gens malament.
Diumenge, chocolatada a casa, visita a la Seu Vella i dinar de despedida al Celler. Ja tinc ganes de tornar ha trobarlos , aquet cop, si pot ser serem nosaltres els que anem a Laredo.


dijous, 25 de novembre del 2010

Montanejos. Escalada en familia.

Montanejos es un petit poble a 67 quilometres de Castelló, situat a la comarca de l´alt Mijares a la província de Castelló i fent frontera amb Teruel, amb una població d´uns 450 habitants es el poble mès gran de la comarca, viu del cultiu, es veuen força oliveres, de fet es fa oli amb la varietat temprana de Montan, que ells diuen que és unica a Espanya, però que a mi hem recorda el sabor molt similar al oli de cornicabra.Però el poble es conegut basicament per dues coses, la primera son les aigües termals amb la font de Baños com a referència, d´on brolla l´aigua a 25º de temperatura, la zona es força atractiva ja que hi ha unes badines fetes amb petites represses que a l´estiu son molt frecuentades per els banyistes.
diu la llegenda que el rei àrab  Abu-zeit va fer construir en aquella època el primer balneari a la zona per mantindre joves i guapes les seves dones predilectes i en especial a la reina Zucaína.
 Pero el que ens interesa realment del poble es la fama de la seva roca calcària, les seves aproximadament, 1400 vies  i la fama d´una graduació a l´estil clasic.

Arribem dissabte a la tarda i ens instalem a l´hotel Rosaleda de Mijares, fan preu per familia amb preus económics per als nens, i a sobre hi ha picina climatitzada, pert tan es barato i la millor obció per visitar el poble amb nens, tot i que no es pot descartat el refugi per un altra ocasió ja que esta situat mig penjat a una paret a la sortida del poble, amb un ambient molt agradable, fant pizzes que als nens lis encanten i el porta l´Ernesto López escalador amb solera i autor de la guia d´escalada de Montanejos http://www.albergueelrefugio.com/

                                          els nes ho pasan de conya a la picina, i nosaltres tambè


el mateix disabte fem un tom fins a la font de Baños i despres anem al refugi on hi han algunes vies curtes i blocs que provem a ultima hora de la tarde, quan ja ès fa fosc.
Diumenge al mati anem tots quatre al sector de la paret de la Maimona al costat del poble i del refu, sector 20 Xulo Panderas hon som els primer en arribar, fem la via el mèdico se casa 5b 23 metres que l´escalem tots 4 a vista

La Montse i el Daniel a la via el mèdico se casa  5b

despres l´Àngel i jo fem les vies don´t take the bollocks  6a+ 8 metres i puta skavadora 6b 8 metres que encadenem tots dos (flipo amb l´Àngel) despres provem agujeros en tus baqueros 6b+  8 metres amb un bloqueig durisim d´una regleta i sense peus que no treiem cap dels dos.

l´Àngel a puta eskavadora 6b

despres fem tots 4 la via Tu Silèncio 5b 22 metres i la Montse i el Daniel ho tornan a fer perfecte, continuem per Rock, blok detente 6b 15 metres que la encadeno tambe a vista i No te hagas la estrecha 6b 15 metres tambe a vista.
A continuacio monto Manolillo hijo 6a 25 metres que tan la Montse com l´Àngel encadene a vista Bravo per la Montse, va com una moto. A tot això els sector esta a petar de penya escalant i per acabar intento la xulo Panderas 7a 15 metres que no consegeïxo encadenar.

rock blok detente 6b

Anem a dinar una pizza al refugi i acaben de pasar la tarde al lloc ohn hi ha un petit sector de bloc on l´Àngel encadena a vista un 6b i un 6b+ de bloc que jo no consegueixo fer a vista, un altre que va com una moto, marxem a l´hotel amb les iemes dels dits encetades, picina, soparet, partit del barça per la tele a la habitació i a dormir.

el lloc esta perfecte per descansar despres de la curtida


El diumenge al mati, esmorzar i els nens que volen anar al sector del refugi, aixi que allà anem amb les cordes i el material muntem una via de 5+ que encadenem tots a vista amb l´escepcio del Daniel, pero que tambè  arriba a la cadena i desprès jo i l´Àngel provem dos blocs mes 6b+ a vista tots dos i un 6c que l´Àngel no treu per una menudencia, llastima, jo ni el provo, es molt explosiu i no em vui petar els dits, plegem, i a dinar una pizza amanida i jo pasta, xerrada amb l ´Ernesto que esta com una cabra i ja anar pensant amb la tornada que tenim 3´5 hores fins a Lleida.
Cap de setmana llarg perfecte amb la familia i que tots 4 otrnem amb ganes de tornar a Montanejo el mes haviat possible.


l´Àngel a un 6b+


un altre 6b+

per cert, al sector de ls blocs hi havia una serp, una culebra reticulada, que un cop identificada per un dels propietaris del refu el daniel va poder agafarla amb les mans, tot i emportarse un parel de mosegades.

li va fer molta il-lusió agafarla amb les mans



IX Raid Barcelona Marítim

Ha estat una molt bona ideïa de l´Emili, el nom de l´equip PANCHIN PACHA, tambe va ser ideïa seba, fins i tot va fer samarretes, la questió és què el diumenge 24 d´Octubre a les 7,30 del mati estem al paseig marítim de Barcelona preparat per fer el raid que consta de 8 proves: Cursa de resistencia, 5,5 quilometres, natació, llançament de pes,kayac, escalada, tirs lliures a cistella,cursa d´obstacles i orientació, i calia fer-ho en un temps minim estipulat. tots els equips ha de ser de  quatre persones, i a cada prova han de perticipar 3 dels components de l´equip, amb la condició què sigui mixte, o sigui, que com a minim un noi o noia per participació de cada prova.
l´equip panching pacha al complert

la primera prova, la de resistencia la fem l´Emili, la Lluïsa i jo, cal esperar una mica a la Lluïsa però ho fem força bè.
 La Segona prova es la d´orientació i la fem l´Emili, jo i la Montse, tenim la ventatja que l´emili coneix bè la Barceloneta, que es per on es desenvolupa la prova, donat que i treballa a la zona, però puntua per a tots iguals sempre que s´acabi bè.
esbufegant tots plegats despres d´arribar de la cursa


la tercera es la Nataciò, tres series de 120 metres cada un de nosaltres, L´Emili, la Lluïsa i jo, deunido vaig acabar força cansat a l´igual que la Lluïsa que li va costar força acabar l´ultima tanda, però no aconseguim el temps mínim, per tant ens donen la puntuació mínima.Despres l´Emili proposa anar a esmorzar, cosa que aceptem de bon gust tots plegats.
Un cop ben tips anem a fer la prova quarta prova que es la de basquet, quin desastre, jo no en faig cap, l´Emili 2 i la Montse 3, total 5 punts miserables.

La cinquena prova es l´escalada, evidentment aqui l´Emili i jo anem com a motos però a la Montse li costa una mica mes i no consegueix encadenar dues de les tres vies, tot i que ho va fer molt bè.


aquesta via la va fer molt bè

aqui rumiant com punyetes es fa el pas de l´ultima via

La sisena prova es el Kayac, la prova consisteix en posar el kayac a l´aigua, donar un tom a una boya i tornar a la platja i cal fer-ho dos cops, com que ès de dues places, cal que un de nosaltres ho faci els dos cops, i em toca a mi, aixì que el primer tom el fem la Montse i jo, i el segon L´Emili i jo, ho fem força bè.


cal fer una mica d´equilibri al pujar al kayac

La setena prova es la del circuit de dificultat i la fan la Montse, l´Emili i la Lluïsa, apart de cansarse una mica, s´en fan un tip de riure. Es tracta de fer un circuit per la sorra de la platja, corrent amb mitjons, aquet circuit te com a màxima dificultat enfilar-se per un castell inflable com els que juga la canalla a la festa major.


van començar amb força empenta

l´Emili superant la màxima dificultat de la prova

La vuitena prova es la de llançament, es tracta de llançar una pilota de 5 quilos a la major distància possible, 3 cops cada participant, la fem l´Emili la Montse i jo, ho fem regular, el  llançament mes llarg el faig jo amb una marca d´once metres i pico.




 la Montse preparada per al llançament

Un cop finalitzem el raid, al vestuari, paseig fins al cotxe i dinaret al restaurant amb un bon brindis, satisfets per la feina feta. La clasificació els 42ens de 60, la veritat, el proper any em de millorar, però tot sigui dit l´important que era pasar-ho bè,, ho em fet.
mes informació a:    http://www.claror.cat/raid.htm





Parc de la Mitjana a Lleida

Aquet Diumenge, hem anat al parc de la Mitjana amb la Lola i el Martín a pasar el matí. Aquet parc situat al voltant del Riu Segre just a l´entrada d´aquet a la ciutat al barri de Pardinyes. Aquet bosc de ribera es el lloc ideal per anar a caminar i gaudir de la natura amb tranquilitat, i en aquesta epoca de l´any, esta especialment bonic, hi ha una estora de fulles a terra amb tota la gama de ocres, grosc i blancs que li dona un caracter especial, hi ha força gent fent esport, bicicleta, kayac, corrent etc. si no ho coneixeu, val la pena que hos i acosteu a Lleida a pasar un mati amb tranquilitat, escoltan els ocells i sentin les olors de la vegetació d´aquet interesant indret.
 
 


Primer em fet un tom fins a la bassa gran, i despres em creuat el riu per anar a la zona d´esbarjo






hem jugat un partit de futbol el Daniel i jo contra el Martín i l´Àngel, però l´Àngel estaba una mica lesionat i el partit li mancaba intensitat. Tambè hem gaudit de les instalacions d´esbarjo mentres la Montse i la Lola han fet petar la xarrada. la jornada ha acabat amb unes braves i unes canyes al bar del devant de l´entrada del parc



Els nens ho han pasat d´allò mès bè

                                                                                                



diumenge, 14 de novembre del 2010

excursio familiar a Siurana

Excursió familiar a Siurana

Avui hem anat a Siurana els quatre amb la Rosario i el Cesar, avans d´arribar a Ulldemolins hem fet una parada a un mirador al costat de la carretera i els nens han aprofitat per jugar una mica
Els nens s´enfilen per tot arreu

mirador penjat a les roques

l´Àngel a una bonica imatge
arquitectura al limit dels estimballs a Siurana

El Daniel sentat a un desplom

La Montse en ple exercici d´equilibri enfilan-se
per la pedra sense posar les mans

prenent la fresca als estimballs

Desprès de dinar hem aprofitat la tarde per escalar una mica
al sector del pàrquing


Totalment recomanable la visita a aquet preciós poblet del Montsant, penjat sobre cingleres de formació calcària i de colors força curiosos, grana arguilós, ocres i òxids, carabassa instens amb franges negres.