Puntals d´Àger

Quedem el Nico, Sergi, Pepe i jo, i avui s´afegeix per primer cop al grup, l´Àngel. Anem cap a Âger, mengem el bocata al bareto del poble i a les 9,30 cap als puntals.  Es un sector de la zona on no he escalat, son els muros de la part vaixa del cami de vaixada de les vies, es un muro de 90-100 metres on han equipat unes quantes vies, el Sergi i el Pepe fan cordada junts i el Nico Jo i l´Àngel fem l´altra cordada, nosaltres triem  tres vies  la Serdito Valiente 6a , Blus del Gamarùs 6a  i la Chica sin Voz 6b equipades total o parcialment.

fa força dies que no trepo, de fet es la primera via despres de la lesiò de Decembre, per tant, 2 mesos sense trepar, i es nota.



Amb l´Àngel a la primera reuniò de la Sercito



Els dos llargs de dalt el vaig fer jo de primer

 L´Àngel va comentar la posibilitat de tirar de primer algun llarg, però encara esta una mica verd per muntar reunions ben triangulades i segures, temps al temps.



Aquet llarg tenia algun paset fi de 6a 6a+




muro del tercer llarg de la Blus





Espectacular muro amb canto d´escandol


 L´Àngel va tindre prou amb dues vies, aixi que jo i el Nico bam afegir chica sin voz a la colecciò de vies

aquet va ser el muro mes fi de tota la jornada, el Nico com sempre, ni se inmuta, ja es clasic quan li preguntes per la dificultat  el seu comentari "hay que mirarselo"

3 vies, bona roca i bona companyia, mentres el Sergi i el Pepe, tambe han fet un parell de vies, aixi com uns coleges que trobem al sector, tambe han fet doblet, ha i dia d´escandol amb sol i calor, Àger sempre dona bones sensacions.


Una Bona pensada.............


Nomes si em sento valuos per ser com soc, puc aceptarme, ser autentic, verdader.

Jorge Bucay

Atletisme, una historia de superaciò

De com l´esforç, la constancia, i creure amb un mateix,  permet obtindre satisfaccions, i aconseguir l´ objectiu, que en aquet relat, es ni mès ni menys que ser feliç amb aquelles persones que t´envolten i practicant allò que t´omple, l´esport.

Aquet es el segon any del Daniel  a la Uniò Atletica Lleida Medilast, i per causes que no venen al cas, aquesta temporada, encara no havia pogut asistir  a cap cursa, però cada setmana ha entrenat amb ganes i amb l´objectiu de aconseguir les mateixes satisfaccions d´anys anteriors. El Daniel esta acostumat a tirar al devant, es molt fort, i te molta convicció en les seves posibilitats, aixì que anem cap a Granollers al campeonat de Catalunya de cross, on es reuneixen corredors de tot el pais amb l´intenciò de donar el millor d´ells mateixos, tindrieu que anar tots algun cop a veure una cursa, tan a pista com a un cross i veurieu i gaudirieu de les ganes que posa la canalla en competir. L´any pasat el Daniel  va aconseguir una meritoria clasificació, entrant el nº 17 a la final catalana, prova que en altres edicions l´Àngel tambe havia participat amb gran alegria per a nosaltres. Aixì que el Daniel venia disposat a lluitar amb ganes i demostrase a si mateix que es un noi fort i valent i com sempre, a linea de sortida convençut de les seves forces, surt com tots els demes nens a donar-ho tot.



A la sortida sempre hi ha acumulacions, van sortir potser 200 nens


Però l´esport es constancia, i el ritme de cursa nomes s´agafa fen curses i el Daniel no el va tindre aixì que va pagar una sortida massa forta i no va estar al nivell que ell esperava de si mateix

En plena cursa  despres d´un mal inici

Va tindre una vaixada fisica i va entrar a l´estadi amb la rabia de saber que ell ho pot fer millor, i amb el convenciment que lluitarà per fer-ho,  ell es molt conscient que l´esport es un cùmul de sensacions i que el producte que reculls es la barreja de totes elles. Tot aixo es recull en la expressiò de la seva cara a la foto seguent. esta convençut que ho tornara a provar, i que la propera cursa serà millor, i acaba la cursa amb la convicciò d´aquell que sap que res no es fàcil si no es treballa fort per aconseguir-ho.




M´encanta la expresiò facial i corporal del Daniel a aquesta foto, ho diu tot d´ell



A la setmana seguent hi ha dos proves, Dissabte un control  de conbinada a la pista d´atletisme d´Alpicat i el Daniel cap allà, les proves i els resultats van ser:

Llançament de pes:  6,85 mt.  discret
Salt ´de llargada       2,35 mt. discret la seva marca personal esta per sobre de 3,00 mt.
Alçada                     1,00 mt.           la seva marca personal, aixì que content, molt bè
60 mt.                     11,00 segons                marca personal   molt bè

2000 mt.                  8,13,02                       marca personal   molt bè a 4,7 per km. ¡ Ja es còrrer ¡



En plena cursa de llançament del salt de llargada




Apretant a l´arribada del 60 emparellat amb el Jon





Magnific salt , s´ho pasan d´allò mes bè



A l´ultima volta del 2.000, cal valorar la magnifica cursa de la Maria que va acabar tercera



Despres, dinar de germanor amb els companys de cursa i club

A l´endema cap al cross d´Arbeca, un 1700 per camins envoltats d´oliveres, i alguna pujada de les que cremen a les cames i el Daniel amb totes les piles fìsiques i mentals posades



Despres de la pujada, a la sortida de´a pista d´atletisme



Ha anat tota la cursa tercer, al fina va faltar una mica de pila i acaba cinquè, amb medalla, content però amb la mosca al nas, sap que els del devant ho han fet millor que ell, però tambe sap que ho pot fer millor.



I la setmana seguent cap al cross de Juneda, un 1.300 força pla però pla per tots, això vol dir que tampoc regalen res, tothon correra tan com les cames  puguin. Avui jo m´he animat a correr a la cursa oberta com a veterà, en aquet cas son 5.000 mt., cinc voltes al circuit i, que voleu que os digui, vaig fer un "carreron" vaig entrar el 21e d´un total de 63, repartit entre 43 homes i 18 dones que finalitzen la prova, el temps 21,00 minuts, a 4 i pico el quilometre, una passada per a mi.

Cansat però content, el Daniel em va animar a cada volta  " vinga pare, que vas bè"



Sortida  de la cursa del Daniel, tots apreten a tope

El Daniel ha manat tota la cursa però arriba just de forces, encara tindra que lluitar







Avui si que està content, Ha fet segon i com sempre està content, però avui mès, copa i medalla



Envio un misatge a la Montse, ens felicita als dos, el club a fet un munt de podis, a l´absoluta, el Carlos ha fet 3er, la Carla i la Julia tambe han fet podi, fins i tot la entrenadora del Daniel, la Lourdes ha fet 2a a la absoluta femenina, això que es veterana, i alguns podis mès a altres categories, aixì que tots contents i satisfets.

Una bona pensada...................... No es tracta nomès d´omplir la vida d´anys, es tracta d´omplir els anys de vida.

Vall de Salenques

Surto cap a Viella es dimecres i aquesta tarde tinc un curs de manipuladors d´aliments a l´Hotel Tuca, tinc uns 25 alumnes i a les 4,30 tinc que tenir la sala de projecciò muntada, avitualmet aprofito aquets cursos a muntanya per esquiar per el matì, però aquet cop decideixo fer una caminadeta i trio la vall de Salenques. Es just uns quilometres avans de la boca sud del tùnel de Viella i mai he estat aixì que un motiu mes per visitarla. La seva part baixa esta guarnida amb una magnifica fageda, que certament aquesta epoca de l´anys esta sense fulla, pero avui, sense perdre el seu encant llueix de forma especial amb el guarniment que li dona la neu i sobre tot els glaç, que degut a les baixes temperatures dels ultims dies s´escampa per arreu, glaçant, no nomes el cami sino tambè molts trams del riu  que vaixa entre blocs i caos de troncs, que em parlen de la força amb la que vaixa l´aigua a l´arribar el desglaç.



L´abstracte, no es nomes domini de l´home, la natura tambè domina l´art de la interpretaciò. Endevines el que surt a la foto?



aquestes aigües vaixen de les glaceres que envolten l´Aneto i les seves valls proximes, i han moldejat la vall amb caracter, hi ha un primer tram de cami que es transitable a peu pla, però a partir de la franja rocosa que hi ha al girar la vall, aquesta es torna complexa amb uns camps de blocs dificils de transitar a l´estiu, i perillosos a l´hivern, es facil que al trepitjar la neu, si  es una mica toba acavis amb la cama, o tot el cos dins d´un forat entre blocs, aixì que caldra anar amb compte.





la Vegetaciò amb arrels, branques i troncs fan que el nostre subconscient, crei aspectres i sers que nomès existeixen a la nostra imaginaciò 



La escultura efìmera es un altre de les qualitats de la natura,  aquet salt d´aigua, amagant entre rocallams, just on el faig perd el domini del territori, vençut per el pi negre, lleugerament encarat al sud, rep el sol necesari per que el gel deixi anar l´aigua justa  per formar, al caure el sol per la tarda, les columnes que guarneixen el seu vestit de vidre



Ja per sobre la franja rocosa, els blocs de granit,  s´encarregen d´amagar petites i delicades obres d´art  que nomes alguns privilegiats tenim la sort de gaudir. Tot el que t´arriba als ulls, l´oida, l´olfacte, el tacte, es magnetisme pur i convida a la relaxaciò, a la meditaciò i al benestar interior.



Ha vist moltes primaveres, moltes avingudes d´aigües embravides han intentar arrebasarli la terra que el mante dret, però les seves arrels, escampades al seu voltant, recargolades entre els blocs l´han fet perdurar. Es un savi entre els joves que l´envolten, molts homes l´han admirat i li han donat tribut, es un supervibent en un mòn, el seu,  en que nomes sobreviu el mes fort, i aquet ho es.

Miral atentament, i quan creguis ser capaç de retenir a la teva memoria el seu aspecte, tanca els ulls i imagina com es  a la primavera en tota la seva esplendor. D´aqui uns mesos, fes l´esforç d´acostarte a aquesta vall, i agafar el corriol que s´endinsa desde la carretera cap a la vall, camina i gaudeix de l´entorn, pensa amb la joia del que espera trobar un vell amic, i quan el vegis, no seran els teus ulls qui el reconeixerant, sera el teu cor, serà allà, la seva imatge sera cent vegades millor que el que havies imaginat, no per la seva grandesa, sino per la seva sencillesa, per la quantitat de vida de la que te cura, veuras colonies de molssa i fongs amagats sota l´hombra nord del seu tronc, insectes voltan sobre la seva escorsa, ocells que gaudeixen de les seves branques, tots el del seu voltan el necesiten, i ell els necesita tambè . Seu al seu costat, sent la seva olor i escolta el soroll de les seves branques  satsejades per el vent, deixa que el su llenguatge t´envolti, arrepenja el teu cos sobre ell, tanca els ulls i desapareixera el temps, seras feliç.



La llum del migdia, dona amplitut a l´espai pero tambe l´omple de misteri





Un gegant de pedra jeu a la llera del riu glaçat. El seu llom te les cicatrius de la lluita de milers d´anys, però ell continua inmovil gaudint del sò de les aigues que l´acompanyen eternament. Potser somia saber on van aquestes aigües que anys rere any llisquen riu avall. No sap que els petits  fragments, com a grans de sorra que mica  en mica, l´element liquit li ha pres, son el cami que ha contruit l´aigua per arribar al mar.





una bona pensada..............

El pasat ha fugit, el que esperas no hi es, però el present es teu

provervi árab

Montserrat a vista d´ocell

Albert-   No te cap mes economic
RACC - Per aquest ciclomotor es el millor preu d´asegurança  que tenin
A-         Ja li dire alguna cosa
R-        Gracies bona tarda


15 dies despres...........

RACC -   Sr Albert Cogul
Albert -    Si, jo mateix
R -           Ha estat premiat amb un vol en helicopter per etc............

I a sobre, no vaig fer l´asegurança

Dissabte al mati agafo el cotxe direcció a l´aeroport de Sabadell, esmorzar a la cafeteria, hi ha molta gent esperant el seu vol, ens criden a les 10,30, reuniò informativa i cap a l´helicopter som cinc pasatgers per vol, parlo amb els controladors de pista anem cap a l´helicopter i... de conya vaig al seient del devant, la vista, de  DE LUJO.

 No vaig fer gaires fotos, els del darrere no van parar les maquines de video en tot el viatge, jo he preferit gaudir del vol i quedarme la experiencia per mi, i això es el poc que vaig gravar i fotografiar.

Es un plaer poder veure aquesta serra desde les alçades, les parest i agulles, semblen mes petites, si ja se que quan estic escalant a les seves paret, renego del soroll dels helicopters que destorben la pau dels que estem gaudint de les seves parets, dels seus racons avui tan petits, pero que m´han donat tantes alegries i tambè algùn patiment, però bè, l´helicopter  volarà igual amb mi a sobre que sense mi, aixi que avui serè jo qui destorbara una mica la pau dels altres.

 

Aqui teniu unes divertides imatges de video de la experiencia

http://www.youtube.com/watch?v=Kx8SW5W2ZPA

 

 Tornar a veure aquesta serra, sempre m´omple de joia, i encara que sembli el contrari, no es desde el cel que gaudeixo d´aquesta serra, es quan estic  a les seves parets i agulles gaudint de la seva textura a les meves mans, perdenme per els seus corriols tots iguals, tots diferents, amb l´olor de la molsa i la vegetaciò humida a l´hivern, i dels seus fruits de bosc que arriben a la tardor, i l´esclat de la vegetació a la primavera que amaga els corriols per poder, any rere any redescubrir els seus racons i les seves fonts tan preuades i amagades, acullintme a les seves baumes i petites hermites convertides en refugi d´aquells que busquem la tranquilitat, i que et permeten trobarte a tu mateix, o si mes no arrasararte del fred a l´hivern i de la xafogor a l´estiu, retrobarte amb les parets que a l´hivern la humitat i els fred han allunyat dels teus pensaments o las que l´estiu han cremat sota el sol del sud, recordante que aquells racons tene data de visita estacional.Cada cop que he trobat una serp o una salamandra o un ramat de cabres per pastures imposibles, cada cop que he esbufegat despres de pujar un corriol o de trepitjar un dels seus cims, es en aquet precis moment, quan he estat al cel, es en aquet moment quan he notat als meus llavis quin sabor te la vida, i quina sort tinc de poderla gaudir amb aquells que estimo.

Una Bona pensada.........................

Estic mirant

Busca als cims de les muntanyes

Deixa volar la imaginació

I allà hi serè

Albert Cogul

Ascensiò al Montardo

Aquet any anem al Montardo estigi com estigi. Aixì començava el correu elèctric del Feliu per convocar a totom per anar aquet dia 2 de gener a fer aquesta ascensiò que cada any es resisteix, donat a que sol ser massa dora per pujar amb esquìs a aquest bonic cim de la Vall d´Aran. Dons a les 6,00 del matì , surto d´Altorricò direcciò Arties, i d´allà cap el Pont de Ressec, aqui s´ha quedat amb la gent del Centre a les 8,00 del matì, som 11, deunido nomes conec al Feliu, al Pauli i a l´Ardiaca. A dos quarts comencem a pujar amb els esquìs a l´esquena una horeta a bon ritme fins al refugi de la Restanca, hi ha força glaç a la pista i al cami que s´emparra costerudament per dins del bosc cap al refugi



El refugi de la restanca i al fons la primera pala que cal

pujar calçats amb els esquìs

El llac es ben glaçat i el fred es fa notar però el paisatge i les ganes de pujar fan que es noti menys, fem una parada de cinc minuts al refugi per esperar al Pauli i a un parell mès.



Bonic efecte òptic sobre les aigües de l´estany de la Restanca,

podria pasar per una pintura abstracta

                                            

 Ja al sortir trobem la primera pala de neu, decidim posarnos els esquìs tots a escepciò del Feliu, la pala es pronunciada amb pedres  herva i neu mol dura que fa necesari posarse les ganivetes, no esta gens malament per començar, el Feliu l´ha encertat a l´esperar a calçarce els esquìs i al final de la pala on hi ha un altre estany, el de Cap de Port que creuem per sobre, ja ens treu un bon tros.



L´estany de Cap de Port amb la pala que porta al primer coll de Güellacrestada



Començò a pujar la segona pala els companys del devant m´han tret un bon tros degut a que tinc estrebades als quadriceps, no sempre es pot estar al màxim i en aquet moment he perdut ja 3 posicions però a mitja pala els dolor es tan fort que practicament no puc ni caminar, perdo dues posicions mes però ressisteixò, el dolor no em deixa caminar i el fet de pensar en la vaixada que no sera gens fàcil per aquestes pales, fa que pensi en abandonar, em posso com a objectiu el coll de Güellacrestada a 2475, despres el coll de Montardo a 2729,. un flanqueix final, aixi com una rampa mol dreta que cal pujar en alguns casos amb els esquìs amb paral.lel m´acaben de reventar els genolls.



 La vista desde el coll es excel.lent, l´estany de Monges i els de Mengades i port de Caldes quedan al nostres peus, tot el pirineu esta a l´abast dels meus ulls  però la millor vista es la del cim del Montardo aixì que despres de perdre un altre posiciò i fer 5 minuts d´estiraments em recupero fìsica i mentalment i trec forces per continuar darrere del company que m´acaba d´avançar i plantarme a la pala somital sota el cim on pujo ja sense esquìs donada la seva inclinaciò i l´estat de les meves cames. Hi ha tots els companys esperant, arribem tres a l´hora i encara en falten 3 mès, ens felicitem amb alegria, la vista es brutal i la llum especial del dia, fa que encara sigui mès agraida l´ascensiò, algun nuvol modelat per el fort vent adorna el paisatge i dona contrastos a les profundes i verdes valls, aixì com a les de mes alçada amb el seu cobert blanc, tocades per els majestuosos cims rocallossos que les envolten. Podem gaudir de la vista del massìs del Aneto, la Pica i el Sotlo aixi com el massìs dels Bessiberris, el Tuc de Mulleres i  un llarc etc. però 12º sota cero fan que un cop arribats els companys al cim, nomes falta el Pauli, espabilem a baixar.

La satisfacciò del cim, feia fred i ens queda una bona esquiada fins a la Restanca

Vaixo del cim  emb calço els esquìs i avall, les cames bè, cal para de tant en tan, les vaixades fortes controlant, la neu dura però es deixa esquiar molt bè, descens fantastic deixo al grup al darrere, el flanqueix i les rampes fortes com si res, ja estic a l´estany i continuo ja cap a la tercera i ultima pala que es la mes delicada, molt vertical, amb estretaments amb neu molt dura i força obstacles, alguna rebrincada, un parell de culades però arribo sencer, fantastic, arribo al refu i ja hi ha dos companys esperant, ens tapem amb una manta descanse i xarrem de la jornada mentres esperem l´arribada de la resta de companys, sembla que el Pauli no ha fet cim, llàstima però s´el veu content despres un altre cop els esquìs a l´esquena i a vaixar amb compte donat l´estat del cami, hi ha alguns companys que es calcen els granpons, però jo vaixo sense problemes amb dos companys mès, arriben als cotxes contents i cansats sons les 4,00 de la tarde 7,30 hores de feina esforç i satisfacciò.

aqui trobareu un video fet per un company del centre

http://www.youtube.com/watch?v=1pTvgZ4zDQY&feature=player_embedded

una bona pensada........

Nomes quan arribes allà on crèies impossible, utilitzan com a única eina les teves pròpies capacitats, i com a únic objectiu la teva satisfacció interior, ¡ nomes en aquet moment ¡ es pot sentir l’ autèntica llibertat   Ets viu.

Albert Cogul

Bloc al Cogul amb l´Àngel

Qui ho tenia què dir, que acabaria anant a escalar al Cogul. Que un nom tan poc frequent com aquet, acabi lligant amb la meva activitat i el meu comnom, ¡ Ja es casualitat ¡.  Dons el tema es que la colla del rocòdrom de l´Àngel, inclossos els monitors, el Manu i el David van proposar anar a trepar, i aja vaig anar, en primera instancia per acompanyarlos, però drespres dons..... posats a mirar tambè trepar una mica. Em anat un parell de Dissabtes, el primer al sector Mestre Mutent, es una zona on predominen els pasos de finura i placa vertical o tombada, amb vies de 4 o 5 metres com a màxim, els nanos que estan acostumats a desplom i canto, al principi no li pillen el rotllo, però drespres, ja van fent.

L´Àngel i els companys provant i escalfant al sector 3.3.2

al sector 3.3.2 ès el mes fàcil, escalfem i encadenem un 5+ un 4+ i un 4 (cuidadin amb el grau de bloc) no ho havia provat mai i esta molt per sobre del grau d´esportiva mig, tant es aixì que el 5+ no el treiem a vista,

al sector 3.3.1 encadenem un 6a que jo caig i de poc em menjo un arbre, menys mal del David que em para i s´emporta una rascada amb una branca, dos 6a+,  aquets per fi a vista,  l´Àngel tambè els  fa a vista  mes un 5+ i un 4, concretament son les vies h,f,d,b i a.

l´Àngel al Pas de sortida d´un 6a

Les dues parets estan força aprop una de l´altre

Finalment al sector 3.1 i despres de diversos intents fem un 6a raro raro raro, amb una sortida cardiaca, i que  nomes encadenem l´Àngel i jo, despres dos 5+, les vies c,e,f, just a la paret del devant, sector 3.2 un 6a+ i un 6a que l´Àngel ni tan sols prova.

6a bonic amb sortida curiosa

El Manu provant un 7a que no van sol.lucionar

Als nanos lis fa una mica de respecte, per que un cop a sobre el bloc s´ha de vaixar fent un salt a la pedra del devant , la del 3.1, que esta a un metre i mig, i no ho tenen clar, jo no ho penseu que massa, però un cop fas el salt veus que no hi ha risc si saltas amb decisiò.

El salt es fa per la zona hon apareix l´arbre

Aixì que per aquet dia ja en tenim prou, els nanos contents i jo tambè.

El Daniel amb el crash pad

El seguent dissabte tornem cap al Cogul però anem a un altre sector, concretament al totxo mali, aqui el tema es diferent, predomina el desplom, regleta i romos d´equilibri, fem tres vies per escalfar, maxim 5e, que treuen tots els crios (inclos el Daniel que avui ha vingut).

El Daniel en acciò

A continuació ve el problema que no hi ha manera de resoldre, un 6a  de desplom, amb cantos grans però romos i una succesió d´empotraments del genoll dret que nomes encadena l Àngel i el David, durìssim, jo em quedo a tres moviments de sortir un cop he fet el que es suposa que es el pas clau, però no hi ha manera de sortir d´allà.

                               Aqui teniu la sequencia del 6a (peazo 6a) que encadena l´Àngel

La sortida tambe era de risa, aquet canto jo ni el vaig poder tocar

despres provem un 5+ que com ha màxima dificultat te la sortida l´ultim pas què ès un acte de fe, sense res per agafarse amb les mans i amb els peus per adderència, jo caig i aquet cop em salva el David Gambus,  flipan amb mi els dos Davids, la veritat que aquesta caiguda em marca, no per po, si no perque no he estat capaç de desconectar de l´esportiva i he fet el pàs sense ser conscient de la diferència que hi ha en caure a les dues modalitats, al bloc has de controlar mès, i no arriscar la caiguda, bè dons nomès l´encadenem l´Àngel a vista i jo al segon intent, aquet cop el trobo força mès fàcil el pas de dalt.

calia pujar força els peus, i despres finura i equilibri

Jo marxo cap a Lleida amb el Daniel donat que tinc que currar, i l´Àngel  es queda amb els coleges i torna mes tard.

l´Àngel cada dia escala millor, però te que concentrarse mes a l´entrenament i millorar en roca, tot i aixi ja ha començat a superarme, això em motiva per millorar el meu grau, ja que en bloc sembla que no podre aguantar molt, ( mes ben dit, ja em supera) en esportiva encara li manca recorregut, i en clasica ha d´apendre molt ancara.

va disfrutar força

Una bona pensada...........

La felicitat a la vida consisteix a tindre sempre alguna cosa per fer, algù a qui estimar i alguna cosa que ens dongui esperança