Ski de Muntanya a la Vall de Barrosa

Dissabte 28 de Novembre

El miercoles llamo por telefono a Albert:

JESUS: Hola compañero, tienes planes para el sabado?

ALBERT: Bueno, quiero ir a hacer algo, y tu?

JESUS: Tio, he estado mirando las temperaturas durante toda la semana y por Bielsa dan mínimas de -4 a -8ºC.

ALBERT: Me estas proponiendo lo que pienso que me estas proponeindo? OK, a que hora quedamos?

JESUS: Si, yo creo que ya habrá algo de hielo formado para pinchar y si no hay, nos llevamos los esquis de montaña y nos metemos una esquiadita.

ALBERT: hecho, a que hora quedamos?

JESUS: A las 5:30 h del sabado y llevamos lo de escalar en hielo y los esquis; seguro que algo

hacemos. En Bielsa parece que estará bien.

ALBERT: Ok hasta el sabado

Que poco cuesta liar a Albert....

aixì es com comença a explicar la nostra primera sortida hivernal el Jesùs al seu bloc

http://www.jesusalmarza.blogspot.com/  i la veritat, es cert en quan em va parlar de gel, neu i muntanya, ja no podia dir que no.

Capçalera del circ de Barrosa

el fet es que sortim a quarts de set de Lleida, arribem al tunel de Bielsa i les cascades no estan formades, aixì que cap enrere fins l´entrada de la vall de Barrosa, preparem material i sortim pista amunt. el primer problema que trobem es que una maquina de treballs forestals ha pujat per la pista, que per cert l´ha deixat feta una porqueria, i ha tret la neu de l´ultima nevada, aixì que toca portar els esquìs a coll fins practicament l´estretament, allà ens calcem els esquìs i encarem el refugui, pasem per devan de les cascades del circ què tot i que no cau aigua, encara lis falta gel. l´ultim cop que vaig pasar per aqui, no em porta molts bons records, ja que va ser quan emb baig trencar el canell al caure de la Oceano Pacifico, i picar a terra gracies a la " pericia" del company que m´asegurava, que per cert ja vaig esborrar de l´agenda. Donç puja que pujarè al Jesùs se li desenganxen les pells de foca i l´endarrereix una mica, fet que aprofito per entrar a veure el refu, petit i espartà, nomes hi ha una taula i unes cadires, però hi ha estufa de llenya.esta estrategicament situat per fer bones sortides tant a l´estiu com a l´hivern, aixi que cal tindrel en comte.

Encarem la pujada al coll de Barrosa per una vall llarga i amb una pendent moderada, però les cames feia dies que no apretaven i noten l´esforç, amb tot això el Jesus ja ha reparat les pells i puja com una locomotara, com sempre, ja ens toca el sol i la temperatura es força agradable, veiem un ramat d´isards que ens vigilen mantenint la distacia. arribem a un punt on tenim que prendre una decisió. pugem per una pala hon ha agut una allau de placa que ha deixat nu el pas a un dels posibles objectius, un 2700, aixi que decidim encarar cap el coll de Barrosa per un llarg i en alguns cops perillos flanqueix donat que cal pujar per algunes pales amb forta pendent, i que ens obligen a fer ziga zages petites al costat de la pedra per no trencar plaques i no provocar allaus.

Un cop al coll, el Jesùs m´ha tret 10/15 minus degut al seu ritme i a les mebes estrabades a la cama dreta. que em fa anar una mica coix. el vent ha ventat qualsevol accès al cim aixì què donem per bò el coll, gaudim del paisatge, de la Munia i les seves arestes, i les magnifiques valls franceses, el dia es espatarrant. sòl i muntanya, que mes es pot demanar??  dons una vaixadeta esquiant, la primera de la temporada

Les cames em fan llufa, pero responen a les exigencies, nomes cal parar cada tres o quatre llassades per recuperar i a continuar cap a vaix. Tornem al cami buscant algun pas lateral per poder vaixar mes troç  esquiant, pero acabem fent malabars amb els esquìs i cal tornar al camì, treurens els esquìs i cap al cotxe.

Total  1250 metres de desnivell en 6 hores (no esta gens malament per començar) el Jesùs amb dos llagotes als peus, jo il.les, be ès un dir, pero amb ganes de tornar a muntanya el mes haviat millor.

una bona pensada...........

No demano riquessa, ni esperanza, ni comprensió, nomes demano un cel blau sobre el meu cap, unes muntanyes devant dels meus ulls,  un cami sota els meus peus. 

Calçotada a casa de l´Emili i la Lluïssa

Amb l´escusa de veure el muntatge audiovisual que ha fet l´Emili de la nostra expedició a Groenlandia, i amb l´agrabant del peu enguixat  de l´Emili a causa de la seva excursiò per la paret d´Aragò, hem juntat a la colla de lisiats, Peni i Lluis per veurens i gaudir una mica de la companyia mutua, i com no, un altre cop d´una bona lifada.

El Peni i jo, ens encarregem del foc

El Menù es el seguent:  Calçotada i romesco que ha portat el Peni, Xai a la brasa que aporten els anfitirions, vi Costers del segre que portem la Montse i jo i un pastis super dolç que porta el Lluis. El Peni i jo ens encarregem de la brasa, els calçots la carn i el pa torrat, la Montse i la Lluïssa d´organitzar la taula i els aperitius, el Lluis i prole, arriben just a l´hora de dinar, aixì què s´encarregen de beure una cerveza mentres xarrem tots plegats, i els nens s´encarregen de jugar al futbolì amb l´Emili, El Daniel tambe s´esta una bona estona amb la Blanca, la filla del Peni i la Montse (l´altra Montse), La xiqueta esta guapísima, i es molt dolceta de caracter,  ha crescut un munt des de l´ultim cop que la vaig veure, al fill del Lluis no el coneixia, però deu tindre l´edad de l´Àngel.

jugant al Jardi

Ens entaulem i ens expliques batalletes de muntanya, famìlia i navegació, gaudim de l´apat i finalment a les cinc de la tarde ens posem a veure la projecció, que per cert estaba força ben muntada i no és feia  pessada.

Una Bona betllada amb els companys que caldrà repetir amb mès asiduitat, donat que feia minim dos anys que no es trobàvem .

Una bona pensada........

La felicitat no la trobaràs a les grans ocasions, ni als cops de sort que podem tindre molt poques vegades sino a les petites coses que pasan cada dia amb la gent que estimes.

Obra de teatre del Daniel a l´Espiga

un any mès  el Daniel participa a l´obra de teatre de l´escola, aixì que cap allà anem a veure al xiquet actuar i cantant amb els companys  de clase. l´obra de caire nadalenc va sobre el Pare Noel que s´ha refredat i no pot anar a repartir les joguines aixì, que tots els del voltant s´organitzen per ajudarlo en aquesta tasca, el Daniel te la dificil feina de fer de ren, i amb el seu magnific nas de payaso comprat al Circ du Solei, unes banyes una mica tronxades i uns leotardos marrons esgarrinxats en alguna trifulca al pati de l´escola, es caracteritza com un autentic ren.

despres de l´obra, fan una cantada de nadales tots els companys de tercer i quart curs, canten en català, castella i fins i tot en angles, el tema possiblement mes conegut es "los peces en el rio" (mai he entes que punyetes fan els peixos de beure al riu, ¿que no tenen prou aigüa? o ¿es aigüa el que beuen? )

Aqui teniu un video de nadales

http://www.youtube.com/watch?v=uncO2bPZqGo

una bona pensada....

 La imaginació, es el llapis amb que els nens dibuixen el seu mon, les seves aventures, les seves il-lusions.     ¿ ho no t´enrecordes?

Aniversari Àngel i Daniel

Com cada any, el cap de setmana que cau entre, o mès aprop del 4 i 9 de Decembre, ens reunim a casa amb la famìlia. Tots els cosins, els germans de la Montse, el yayo la padrina  i la padrineta i qui s´apunti. Aixì que un bon pica pica, un lluç amb salsa verda, un bon vinet i ganes de xerrar i jugar amb els crios.

La foto obligada de tots els cosins

La Montse i els nens disfruten molt amb aquestes trobades familiars i la casa comença a semblar mès un restaurant que un domicili, donat què ja fa dies que convidem amics a sopar, i posiblement encara en tindrem mès, però, que no es això la felicitat?

el cap de setmana seguent, el Daniel va celebrar l´aniversari amb els companys de l´Espiga, que com ell, fan els anys al decembre, aixì que les mares van organitzar una festa a Inef.

El Daniel amb la colleta

una bona pensada.......

 El millor  amic no es qui ocupa un gran espai, si no el que en la seva absencia, deixa un gran buit

Circ du Solei Varekai

Fèia força temps que desitjava veurel´s en directe, aixì què en quan vaig saber que venien a Barcelona vaig comprar 4 entrades, l´escusa, el regal d´aniversari per els nens, aixì què el dijous 2 de decembre arriba l´Àngel del institut, recollim al Daniel al cole i cap a Barcelona, patim per que no anem amb massa temps de sobres i no saben com trobarem el transit per entra a la ciutat, despres d´algun enredo per entrar a la zona on esta el circ, aparquem i ja hi som al lloc amb mitja hora de coixì.

Accedim a l´embelat que esta format per diverses carpes blanques, hi ha unes que son la zona de bar i botiges de productes rel-lacionats amb l´espectacle, i la mès gran on és l´escenari, comprem alguna cosa per veure, aigüa a 5,00€ l´ampolla molt bonica te la pots quedar i reomplir gratis tants cops com desitgis. tambe comprem una samarreta per la Montse, un nas de payaso per al Daniel, i jo no m´acabo de decidir per cap barret, aixi que cap a dintre que comça l´espectacle.

 A dintre de la carpa-escenari, no es poden fer fotos, aixi que no podem ensenyar-vos gaire cosa, però el que si que podem dir, es que l´espectacle es fantàstic son tots una colla d´atletes fen contorsionisme, malabars, equilibris i tot allò que puguis imaguinar, comentem amb l´Àngel que qualsevol d´ells  podria ser un magnific escalador. l´espectacle t´envolta i et manquen ulls per veureu tot, es molt bonic.

Despres de l´espectacle, toca torna cap a Lleida, tots tres es dormen al cotxe, arribem a quarts de dues, cansats però contents per l´experiencia viscuda.

Els amics de la Montse ens visiten

El 27 de Novembre vam passar el cap de setmana a Lleida amb uns amics de la Montse que ha conegut al LIM. la rel-laciò ve de la coincidència de la Montse i el Baldomero, que es de Laredo, Cantabria, en un curs. El Baldomero va combidar a la Montse i a altres companyes a passar uns dies a Laredo i posteriorment aquet Novembre el Baldomero va vindre amb la seva dona Isabel i les seves dues filles Isabel i Lucia.

Em voltat per Lleida, i despres  vam sopar a casa amb ells 4 i tambe va vindre la Rosario i el Cesar. ha estat una jornada excelent, hem rigut, parlat, menjat i begut, fins i tot em ballat. son una gent molt agradable i simpàtica, de les que costen de trobar, semblava que ens coneixiem de tota la vida, ha esta molt be.

Ens han portat un munt de llaunes d´anxoves de Cantabria exquisites, què han fen les del-lìcies de tots, fins i tot de l´Àngel el Daniel i el Cesar, que amb l´arrós de camagrocs i el fetge d´ànec amb tòfones, ha quedat un sopar rodó, be i el vi i el cava que tampoc estaven gens malament.

Diumenge, chocolatada a casa, visita a la Seu Vella i dinar de despedida al Celler. Ja tinc ganes de tornar ha trobarlos , aquet cop, si pot ser serem nosaltres els que anem a Laredo.

Montanejos. Escalada en familia.

Montanejos es un petit poble a 67 quilometres de Castelló, situat a la comarca de l´alt Mijares a la província de Castelló i fent frontera amb Teruel, amb una població d´uns 450 habitants es el poble mès gran de la comarca, viu del cultiu, es veuen força oliveres, de fet es fa oli amb la varietat temprana de Montan, que ells diuen que és unica a Espanya, però que a mi hem recorda el sabor molt similar al oli de cornicabra.Però el poble es conegut basicament per dues coses, la primera son les aigües termals amb la font de Baños com a referència, d´on brolla l´aigua a 25º de temperatura, la zona es força atractiva ja que hi ha unes badines fetes amb petites represses que a l´estiu son molt frecuentades per els banyistes.

diu la llegenda que el rei àrab  Abu-zeit va fer construir en aquella època el primer balneari a la zona per mantindre joves i guapes les seves dones predilectes i en especial a la reina Zucaína.

 Pero el que ens interesa realment del poble es la fama de la seva roca calcària, les seves aproximadament, 1400 vies  i la fama d´una graduació a l´estil clasic.

Arribem dissabte a la tarda i ens instalem a l´hotel Rosaleda de Mijares, fan preu per familia amb preus económics per als nens, i a sobre hi ha picina climatitzada, pert tan es barato i la millor obció per visitar el poble amb nens, tot i que no es pot descartat el refugi per un altra ocasió ja que esta situat mig penjat a una paret a la sortida del poble, amb un ambient molt agradable, fant pizzes que als nens lis encanten i el porta l´Ernesto López escalador amb solera i autor de la guia d´escalada de Montanejos http://www.albergueelrefugio.com/

                                          els nes ho pasan de conya a la picina, i nosaltres tambè

el mateix disabte fem un tom fins a la font de Baños i despres anem al refugi on hi han algunes vies curtes i blocs que provem a ultima hora de la tarde, quan ja ès fa fosc.

Diumenge al mati anem tots quatre al sector de la paret de la Maimona al costat del poble i del refu, sector 20 Xulo Panderas hon som els primer en arribar, fem la via el mèdico se casa 5b 23 metres que l´escalem tots 4 a vista

La Montse i el Daniel a la via el mèdico se casa  5b

despres l´Àngel i jo fem les vies don´t take the bollocks  6a+ 8 metres i puta skavadora 6b 8 metres que encadenem tots dos (flipo amb l´Àngel) despres provem agujeros en tus baqueros 6b+  8 metres amb un bloqueig durisim d´una regleta i sense peus que no treiem cap dels dos.

l´Àngel a puta eskavadora 6b

despres fem tots 4 la via Tu Silèncio 5b 22 metres i la Montse i el Daniel ho tornan a fer perfecte, continuem per Rock, blok detente 6b 15 metres que la encadeno tambe a vista i No te hagas la estrecha 6b 15 metres tambe a vista.

A continuacio monto Manolillo hijo 6a 25 metres que tan la Montse com l´Àngel encadene a vista Bravo per la Montse, va com una moto. A tot això els sector esta a petar de penya escalant i per acabar intento la xulo Panderas 7a 15 metres que no consegeïxo encadenar.

rock blok detente 6b

Anem a dinar una pizza al refugi i acaben de pasar la tarde al lloc ohn hi ha un petit sector de bloc on l´Àngel encadena a vista un 6b i un 6b+ de bloc que jo no consegueixo fer a vista, un altre que va com una moto, marxem a l´hotel amb les iemes dels dits encetades, picina, soparet, partit del barça per la tele a la habitació i a dormir.

el lloc esta perfecte per descansar despres de la curtida

El diumenge al mati, esmorzar i els nens que volen anar al sector del refugi, aixi que allà anem amb les cordes i el material muntem una via de 5+ que encadenem tots a vista amb l´escepcio del Daniel, pero que tambè  arriba a la cadena i desprès jo i l´Àngel provem dos blocs mes 6b+ a vista tots dos i un 6c que l´Àngel no treu per una menudencia, llastima, jo ni el provo, es molt explosiu i no em vui petar els dits, plegem, i a dinar una pizza amanida i jo pasta, xerrada amb l ´Ernesto que esta com una cabra i ja anar pensant amb la tornada que tenim 3´5 hores fins a Lleida.

Cap de setmana llarg perfecte amb la familia i que tots 4 otrnem amb ganes de tornar a Montanejo el mes haviat possible.

l´Àngel a un 6b+

un altre 6b+

per cert, al sector de ls blocs hi havia una serp, una culebra reticulada, que un cop identificada per un dels propietaris del refu el daniel va poder agafarla amb les mans, tot i emportarse un parel de mosegades.

li va fer molta il-lusió agafarla amb les mans