Surto cap a Viella es dimecres i aquesta tarde tinc un curs de manipuladors d´aliments a l´Hotel Tuca, tinc uns 25 alumnes i a les 4,30 tinc que tenir la sala de projecciò muntada, avitualmet aprofito aquets cursos a muntanya per esquiar per el matì, però aquet cop decideixo fer una caminadeta i trio la vall de Salenques. Es just uns quilometres avans de la boca sud del tùnel de Viella i mai he estat aixì que un motiu mes per visitarla. La seva part baixa esta guarnida amb una magnifica fageda, que certament aquesta epoca de l´anys esta sense fulla, pero avui, sense perdre el seu encant llueix de forma especial amb el guarniment que li dona la neu i sobre tot els glaç, que degut a les baixes temperatures dels ultims dies s´escampa per arreu, glaçant, no nomes el cami sino tambè molts trams del riu que vaixa entre blocs i caos de troncs, que em parlen de la força amb la que vaixa l´aigua a l´arribar el desglaç.
 |
| L´abstracte, no es nomes domini de l´home, la natura tambè domina l´art de la interpretaciò. Endevines el que surt a la foto? |
aquestes aigües vaixen de les glaceres que envolten l´Aneto i les seves valls proximes, i han moldejat la vall amb caracter, hi ha un primer tram de cami que es transitable a peu pla, però a partir de la franja rocosa que hi ha al girar la vall, aquesta es torna complexa amb uns camps de blocs dificils de transitar a l´estiu, i perillosos a l´hivern, es facil que al trepitjar la neu, si es una mica toba acavis amb la cama, o tot el cos dins d´un forat entre blocs, aixì que caldra anar amb compte.
 |
| la Vegetaciò amb arrels, branques i troncs fan que el nostre subconscient, crei aspectres i sers que nomès existeixen a la nostra imaginaciò |
 |
| La escultura efìmera es un altre de les qualitats de la natura, aquet salt d´aigua, amagant entre rocallams, just on el faig perd el domini del territori, vençut per el pi negre, lleugerament encarat al sud, rep el sol necesari per que el gel deixi anar l´aigua justa per formar, al caure el sol per la tarda, les columnes que guarneixen el seu vestit de vidre |
 |
| Ja per sobre la franja rocosa, els blocs de granit, s´encarregen d´amagar petites i delicades obres d´art que nomes alguns privilegiats tenim la sort de gaudir. Tot el que t´arriba als ulls, l´oida, l´olfacte, el tacte, es magnetisme pur i convida a la relaxaciò, a la meditaciò i al benestar interior. |
 |
Ha vist moltes primaveres, moltes avingudes d´aigües embravides han intentar arrebasarli la terra que el mante dret, però les seves arrels, escampades al seu voltant, recargolades entre els blocs l´han fet perdurar. Es un savi entre els joves que l´envolten, molts homes l´han admirat i li han donat tribut, es un supervibent en un mòn, el seu, en que nomes sobreviu el mes fort, i aquet ho es.
Miral atentament, i quan creguis ser capaç de retenir a la teva memoria el seu aspecte, tanca els ulls i imagina com es a la primavera en tota la seva esplendor. D´aqui uns mesos, fes l´esforç d´acostarte a aquesta vall, i agafar el corriol que s´endinsa desde la carretera cap a la vall, camina i gaudeix de l´entorn, pensa amb la joia del que espera trobar un vell amic, i quan el vegis, no seran els teus ulls qui el reconeixerant, sera el teu cor, serà allà, la seva imatge sera cent vegades millor que el que havies imaginat, no per la seva grandesa, sino per la seva sencillesa, per la quantitat de vida de la que te cura, veuras colonies de molssa i fongs amagats sota l´hombra nord del seu tronc, insectes voltan sobre la seva escorsa, ocells que gaudeixen de les seves branques, tots el del seu voltan el necesiten, i ell els necesita tambè . Seu al seu costat, sent la seva olor i escolta el soroll de les seves branques satsejades per el vent, deixa que el su llenguatge t´envolti, arrepenja el teu cos sobre ell, tanca els ulls i desapareixera el temps, seras feliç.
|
 |
| La llum del migdia, dona amplitut a l´espai pero tambe l´omple de misteri |
 |
Un gegant de pedra jeu a la llera del riu glaçat. El seu llom te les cicatrius de la lluita de milers d´anys, però ell continua inmovil gaudint del sò de les aigues que l´acompanyen eternament. Potser somia saber on van aquestes aigües que anys rere any llisquen riu avall. No sap que els petits fragments, com a grans de sorra que mica en mica, l´element liquit li ha pres, son el cami que ha contruit l´aigua per arribar al mar.
|
una bona pensada..............
El pasat ha fugit, el que esperas no hi es, però el present es teu
provervi árab
