Qui ho tenia què dir, que acabaria anant a escalar al Cogul. Que un nom tan poc frequent com aquet, acabi lligant amb la meva activitat i el meu comnom, ¡ Ja es casualitat ¡. Dons el tema es que la colla del rocòdrom de l´Àngel, inclossos els monitors, el Manu i el David van proposar anar a trepar, i aja vaig anar, en primera instancia per acompanyarlos, però drespres dons..... posats a mirar tambè trepar una mica. Em anat un parell de Dissabtes, el primer al sector Mestre Mutent, es una zona on predominen els pasos de finura i placa vertical o tombada, amb vies de 4 o 5 metres com a màxim, els nanos que estan acostumats a desplom i canto, al principi no li pillen el rotllo, però drespres, ja van fent.
L´Àngel i els companys provant i escalfant al sector 3.3.2
al sector 3.3.2 ès el mes fàcil, escalfem i encadenem un 5+ un 4+ i un 4 (cuidadin amb el grau de bloc) no ho havia provat mai i esta molt per sobre del grau d´esportiva mig, tant es aixì que el 5+ no el treiem a vista,
al sector 3.3.1 encadenem un 6a que jo caig i de poc em menjo un arbre, menys mal del David que em para i s´emporta una rascada amb una branca, dos 6a+, aquets per fi a vista, l´Àngel tambè els fa a vista mes un 5+ i un 4, concretament son les vies h,f,d,b i a.
l´Àngel al Pas de sortida d´un 6a
Les dues parets estan força aprop una de l´altre
Finalment al sector 3.1 i despres de diversos intents fem un 6a raro raro raro, amb una sortida cardiaca, i que nomes encadenem l´Àngel i jo, despres dos 5+, les vies c,e,f, just a la paret del devant, sector 3.2 un 6a+ i un 6a que l´Àngel ni tan sols prova.
6a bonic amb sortida curiosa
El Manu provant un 7a que no van sol.lucionar
Als nanos lis fa una mica de respecte, per que un cop a sobre el bloc s´ha de vaixar fent un salt a la pedra del devant , la del 3.1, que esta a un metre i mig, i no ho tenen clar, jo no ho penseu que massa, però un cop fas el salt veus que no hi ha risc si saltas amb decisiò.
Aixì que per aquet dia ja en tenim prou, els nanos contents i jo tambè.
El Daniel amb el crash pad
El seguent dissabte tornem cap al Cogul però anem a un altre sector, concretament al totxo mali, aqui el tema es diferent, predomina el desplom, regleta i romos d´equilibri, fem tres vies per escalfar, maxim 5e, que treuen tots els crios (inclos el Daniel que avui ha vingut).
El Daniel en acciò
A continuació ve el problema que no hi ha manera de resoldre, un 6a de desplom, amb cantos grans però romos i una succesió d´empotraments del genoll dret que nomes encadena l Àngel i el David, durìssim, jo em quedo a tres moviments de sortir un cop he fet el que es suposa que es el pas clau, però no hi ha manera de sortir d´allà.
Aqui teniu la sequencia del 6a (peazo 6a) que encadena l´Àngel
La sortida tambe era de risa, aquet canto jo ni el vaig poder tocar
despres provem un 5+ que com ha màxima dificultat te la sortida l´ultim pas què ès un acte de fe, sense res per agafarse amb les mans i amb els peus per adderència, jo caig i aquet cop em salva el David Gambus, flipan amb mi els dos Davids, la veritat que aquesta caiguda em marca, no per po, si no perque no he estat capaç de desconectar de l´esportiva i he fet el pàs sense ser conscient de la diferència que hi ha en caure a les dues modalitats, al bloc has de controlar mès, i no arriscar la caiguda, bè dons nomès l´encadenem l´Àngel a vista i jo al segon intent, aquet cop el trobo força mès fàcil el pas de dalt.
calia pujar força els peus, i despres finura i equilibri
Jo marxo cap a Lleida amb el Daniel donat que tinc que currar, i l´Àngel es queda amb els coleges i torna mes tard.
l´Àngel cada dia escala millor, però te que concentrarse mes a l´entrenament i millorar en roca, tot i aixi ja ha començat a superarme, això em motiva per millorar el meu grau, ja que en bloc sembla que no podre aguantar molt, ( mes ben dit, ja em supera) en esportiva encara li manca recorregut, i en clasica ha d´apendre molt ancara.
va disfrutar força
Una bona pensada...........
La felicitat a la vida consisteix a tindre sempre alguna cosa per fer, algù a qui estimar i alguna cosa que ens dongui esperança
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada