Aquet any anem al Montardo estigi com estigi. Aixì començava el correu elèctric del Feliu per convocar a totom per anar aquet dia 2 de gener a fer aquesta ascensiò que cada any es resisteix, donat a que sol ser massa dora per pujar amb esquìs a aquest bonic cim de la Vall d´Aran. Dons a les 6,00 del matì , surto d´Altorricò direcciò Arties, i d´allà cap el Pont de Ressec, aqui s´ha quedat amb la gent del Centre a les 8,00 del matì, som 11, deunido nomes conec al Feliu, al Pauli i a l´Ardiaca. A dos quarts comencem a pujar amb els esquìs a l´esquena una horeta a bon ritme fins al refugi de la Restanca, hi ha força glaç a la pista i al cami que s´emparra costerudament per dins del bosc cap al refugi
El refugi de la restanca i al fons la primera pala que cal
pujar calçats amb els esquìs
El llac es ben glaçat i el fred es fa notar però el paisatge i les ganes de pujar fan que es noti menys, fem una parada de cinc minuts al refugi per esperar al Pauli i a un parell mès.
Bonic efecte òptic sobre les aigües de l´estany de la Restanca,
podria pasar per una pintura abstracta
Ja al sortir trobem la primera pala de neu, decidim posarnos els esquìs tots a escepciò del Feliu, la pala es pronunciada amb pedres herva i neu mol dura que fa necesari posarse les ganivetes, no esta gens malament per començar, el Feliu l´ha encertat a l´esperar a calçarce els esquìs i al final de la pala on hi ha un altre estany, el de Cap de Port que creuem per sobre, ja ens treu un bon tros.
L´estany de Cap de Port amb la pala que porta al primer coll de Güellacrestada
Començò a pujar la segona pala els companys del devant m´han tret un bon tros degut a que tinc estrebades als quadriceps, no sempre es pot estar al màxim i en aquet moment he perdut ja 3 posicions però a mitja pala els dolor es tan fort que practicament no puc ni caminar, perdo dues posicions mes però ressisteixò, el dolor no em deixa caminar i el fet de pensar en la vaixada que no sera gens fàcil per aquestes pales, fa que pensi en abandonar, em posso com a objectiu el coll de Güellacrestada a 2475, despres el coll de Montardo a 2729,. un flanqueix final, aixi com una rampa mol dreta que cal pujar en alguns casos amb els esquìs amb paral.lel m´acaben de reventar els genolls.
La vista desde el coll es excel.lent, l´estany de Monges i els de Mengades i port de Caldes quedan al nostres peus, tot el pirineu esta a l´abast dels meus ulls però la millor vista es la del cim del Montardo aixì que despres de perdre un altre posiciò i fer 5 minuts d´estiraments em recupero fìsica i mentalment i trec forces per continuar darrere del company que m´acaba d´avançar i plantarme a la pala somital sota el cim on pujo ja sense esquìs donada la seva inclinaciò i l´estat de les meves cames. Hi ha tots els companys esperant, arribem tres a l´hora i encara en falten 3 mès, ens felicitem amb alegria, la vista es brutal i la llum especial del dia, fa que encara sigui mès agraida l´ascensiò, algun nuvol modelat per el fort vent adorna el paisatge i dona contrastos a les profundes i verdes valls, aixì com a les de mes alçada amb el seu cobert blanc, tocades per els majestuosos cims rocallossos que les envolten. Podem gaudir de la vista del massìs del Aneto, la Pica i el Sotlo aixi com el massìs dels Bessiberris, el Tuc de Mulleres i un llarc etc. però 12º sota cero fan que un cop arribats els companys al cim, nomes falta el Pauli, espabilem a baixar.
 |
| La satisfacciò del cim, feia fred i ens queda una bona esquiada fins a la Restanca |
Vaixo del cim emb calço els esquìs i avall, les cames bè, cal para de tant en tan, les vaixades fortes controlant, la neu dura però es deixa esquiar molt bè, descens fantastic deixo al grup al darrere, el flanqueix i les rampes fortes com si res, ja estic a l´estany i continuo ja cap a la tercera i ultima pala que es la mes delicada, molt vertical, amb estretaments amb neu molt dura i força obstacles, alguna rebrincada, un parell de culades però arribo sencer, fantastic, arribo al refu i ja hi ha dos companys esperant, ens tapem amb una manta descanse i xarrem de la jornada mentres esperem l´arribada de la resta de companys, sembla que el Pauli no ha fet cim, llàstima però s´el veu content despres un altre cop els esquìs a l´esquena i a vaixar amb compte donat l´estat del cami, hi ha alguns companys que es calcen els granpons, però jo vaixo sense problemes amb dos companys mès, arriben als cotxes contents i cansats sons les 4,00 de la tarde 7,30 hores de feina esforç i satisfacciò.
aqui trobareu un video fet per un company del centre
una bona pensada........
Nomes quan arribes allà on crèies impossible, utilitzan com a única eina les teves pròpies capacitats, i com a únic objectiu la teva satisfacció interior, ¡ nomes en aquet moment ¡ es pot sentir l’ autèntica llibertat Ets viu.
Albert Cogul
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada