Ascensiò al Montardo

Aquet any anem al Montardo estigi com estigi. Aixì començava el correu elèctric del Feliu per convocar a totom per anar aquet dia 2 de gener a fer aquesta ascensiò que cada any es resisteix, donat a que sol ser massa dora per pujar amb esquìs a aquest bonic cim de la Vall d´Aran. Dons a les 6,00 del matì , surto d´Altorricò direcciò Arties, i d´allà cap el Pont de Ressec, aqui s´ha quedat amb la gent del Centre a les 8,00 del matì, som 11, deunido nomes conec al Feliu, al Pauli i a l´Ardiaca. A dos quarts comencem a pujar amb els esquìs a l´esquena una horeta a bon ritme fins al refugi de la Restanca, hi ha força glaç a la pista i al cami que s´emparra costerudament per dins del bosc cap al refugi



El refugi de la restanca i al fons la primera pala que cal

pujar calçats amb els esquìs

El llac es ben glaçat i el fred es fa notar però el paisatge i les ganes de pujar fan que es noti menys, fem una parada de cinc minuts al refugi per esperar al Pauli i a un parell mès.



Bonic efecte òptic sobre les aigües de l´estany de la Restanca,

podria pasar per una pintura abstracta

                                            

 Ja al sortir trobem la primera pala de neu, decidim posarnos els esquìs tots a escepciò del Feliu, la pala es pronunciada amb pedres  herva i neu mol dura que fa necesari posarse les ganivetes, no esta gens malament per començar, el Feliu l´ha encertat a l´esperar a calçarce els esquìs i al final de la pala on hi ha un altre estany, el de Cap de Port que creuem per sobre, ja ens treu un bon tros.



L´estany de Cap de Port amb la pala que porta al primer coll de Güellacrestada



Començò a pujar la segona pala els companys del devant m´han tret un bon tros degut a que tinc estrebades als quadriceps, no sempre es pot estar al màxim i en aquet moment he perdut ja 3 posicions però a mitja pala els dolor es tan fort que practicament no puc ni caminar, perdo dues posicions mes però ressisteixò, el dolor no em deixa caminar i el fet de pensar en la vaixada que no sera gens fàcil per aquestes pales, fa que pensi en abandonar, em posso com a objectiu el coll de Güellacrestada a 2475, despres el coll de Montardo a 2729,. un flanqueix final, aixi com una rampa mol dreta que cal pujar en alguns casos amb els esquìs amb paral.lel m´acaben de reventar els genolls.



 La vista desde el coll es excel.lent, l´estany de Monges i els de Mengades i port de Caldes quedan al nostres peus, tot el pirineu esta a l´abast dels meus ulls  però la millor vista es la del cim del Montardo aixì que despres de perdre un altre posiciò i fer 5 minuts d´estiraments em recupero fìsica i mentalment i trec forces per continuar darrere del company que m´acaba d´avançar i plantarme a la pala somital sota el cim on pujo ja sense esquìs donada la seva inclinaciò i l´estat de les meves cames. Hi ha tots els companys esperant, arribem tres a l´hora i encara en falten 3 mès, ens felicitem amb alegria, la vista es brutal i la llum especial del dia, fa que encara sigui mès agraida l´ascensiò, algun nuvol modelat per el fort vent adorna el paisatge i dona contrastos a les profundes i verdes valls, aixì com a les de mes alçada amb el seu cobert blanc, tocades per els majestuosos cims rocallossos que les envolten. Podem gaudir de la vista del massìs del Aneto, la Pica i el Sotlo aixi com el massìs dels Bessiberris, el Tuc de Mulleres i  un llarc etc. però 12º sota cero fan que un cop arribats els companys al cim, nomes falta el Pauli, espabilem a baixar.

La satisfacciò del cim, feia fred i ens queda una bona esquiada fins a la Restanca

Vaixo del cim  emb calço els esquìs i avall, les cames bè, cal para de tant en tan, les vaixades fortes controlant, la neu dura però es deixa esquiar molt bè, descens fantastic deixo al grup al darrere, el flanqueix i les rampes fortes com si res, ja estic a l´estany i continuo ja cap a la tercera i ultima pala que es la mes delicada, molt vertical, amb estretaments amb neu molt dura i força obstacles, alguna rebrincada, un parell de culades però arribo sencer, fantastic, arribo al refu i ja hi ha dos companys esperant, ens tapem amb una manta descanse i xarrem de la jornada mentres esperem l´arribada de la resta de companys, sembla que el Pauli no ha fet cim, llàstima però s´el veu content despres un altre cop els esquìs a l´esquena i a vaixar amb compte donat l´estat del cami, hi ha alguns companys que es calcen els granpons, però jo vaixo sense problemes amb dos companys mès, arriben als cotxes contents i cansats sons les 4,00 de la tarde 7,30 hores de feina esforç i satisfacciò.

aqui trobareu un video fet per un company del centre

http://www.youtube.com/watch?v=1pTvgZ4zDQY&feature=player_embedded

una bona pensada........

Nomes quan arribes allà on crèies impossible, utilitzan com a única eina les teves pròpies capacitats, i com a únic objectiu la teva satisfacció interior, ¡ nomes en aquet moment ¡ es pot sentir l’ autèntica llibertat   Ets viu.

Albert Cogul

Bloc al Cogul amb l´Àngel

Qui ho tenia què dir, que acabaria anant a escalar al Cogul. Que un nom tan poc frequent com aquet, acabi lligant amb la meva activitat i el meu comnom, ¡ Ja es casualitat ¡.  Dons el tema es que la colla del rocòdrom de l´Àngel, inclossos els monitors, el Manu i el David van proposar anar a trepar, i aja vaig anar, en primera instancia per acompanyarlos, però drespres dons..... posats a mirar tambè trepar una mica. Em anat un parell de Dissabtes, el primer al sector Mestre Mutent, es una zona on predominen els pasos de finura i placa vertical o tombada, amb vies de 4 o 5 metres com a màxim, els nanos que estan acostumats a desplom i canto, al principi no li pillen el rotllo, però drespres, ja van fent.

L´Àngel i els companys provant i escalfant al sector 3.3.2

al sector 3.3.2 ès el mes fàcil, escalfem i encadenem un 5+ un 4+ i un 4 (cuidadin amb el grau de bloc) no ho havia provat mai i esta molt per sobre del grau d´esportiva mig, tant es aixì que el 5+ no el treiem a vista,

al sector 3.3.1 encadenem un 6a que jo caig i de poc em menjo un arbre, menys mal del David que em para i s´emporta una rascada amb una branca, dos 6a+,  aquets per fi a vista,  l´Àngel tambè els  fa a vista  mes un 5+ i un 4, concretament son les vies h,f,d,b i a.

l´Àngel al Pas de sortida d´un 6a

Les dues parets estan força aprop una de l´altre

Finalment al sector 3.1 i despres de diversos intents fem un 6a raro raro raro, amb una sortida cardiaca, i que  nomes encadenem l´Àngel i jo, despres dos 5+, les vies c,e,f, just a la paret del devant, sector 3.2 un 6a+ i un 6a que l´Àngel ni tan sols prova.

6a bonic amb sortida curiosa

El Manu provant un 7a que no van sol.lucionar

Als nanos lis fa una mica de respecte, per que un cop a sobre el bloc s´ha de vaixar fent un salt a la pedra del devant , la del 3.1, que esta a un metre i mig, i no ho tenen clar, jo no ho penseu que massa, però un cop fas el salt veus que no hi ha risc si saltas amb decisiò.

El salt es fa per la zona hon apareix l´arbre

Aixì que per aquet dia ja en tenim prou, els nanos contents i jo tambè.

El Daniel amb el crash pad

El seguent dissabte tornem cap al Cogul però anem a un altre sector, concretament al totxo mali, aqui el tema es diferent, predomina el desplom, regleta i romos d´equilibri, fem tres vies per escalfar, maxim 5e, que treuen tots els crios (inclos el Daniel que avui ha vingut).

El Daniel en acciò

A continuació ve el problema que no hi ha manera de resoldre, un 6a  de desplom, amb cantos grans però romos i una succesió d´empotraments del genoll dret que nomes encadena l Àngel i el David, durìssim, jo em quedo a tres moviments de sortir un cop he fet el que es suposa que es el pas clau, però no hi ha manera de sortir d´allà.

                               Aqui teniu la sequencia del 6a (peazo 6a) que encadena l´Àngel

La sortida tambe era de risa, aquet canto jo ni el vaig poder tocar

despres provem un 5+ que com ha màxima dificultat te la sortida l´ultim pas què ès un acte de fe, sense res per agafarse amb les mans i amb els peus per adderència, jo caig i aquet cop em salva el David Gambus,  flipan amb mi els dos Davids, la veritat que aquesta caiguda em marca, no per po, si no perque no he estat capaç de desconectar de l´esportiva i he fet el pàs sense ser conscient de la diferència que hi ha en caure a les dues modalitats, al bloc has de controlar mès, i no arriscar la caiguda, bè dons nomès l´encadenem l´Àngel a vista i jo al segon intent, aquet cop el trobo força mès fàcil el pas de dalt.

calia pujar força els peus, i despres finura i equilibri

Jo marxo cap a Lleida amb el Daniel donat que tinc que currar, i l´Àngel  es queda amb els coleges i torna mes tard.

l´Àngel cada dia escala millor, però te que concentrarse mes a l´entrenament i millorar en roca, tot i aixi ja ha començat a superarme, això em motiva per millorar el meu grau, ja que en bloc sembla que no podre aguantar molt, ( mes ben dit, ja em supera) en esportiva encara li manca recorregut, i en clasica ha d´apendre molt ancara.

va disfrutar força

Una bona pensada...........

La felicitat a la vida consisteix a tindre sempre alguna cosa per fer, algù a qui estimar i alguna cosa que ens dongui esperança

Ski de Muntanya a la Vall de Barrosa

Dissabte 28 de Novembre

El miercoles llamo por telefono a Albert:

JESUS: Hola compañero, tienes planes para el sabado?

ALBERT: Bueno, quiero ir a hacer algo, y tu?

JESUS: Tio, he estado mirando las temperaturas durante toda la semana y por Bielsa dan mínimas de -4 a -8ºC.

ALBERT: Me estas proponiendo lo que pienso que me estas proponeindo? OK, a que hora quedamos?

JESUS: Si, yo creo que ya habrá algo de hielo formado para pinchar y si no hay, nos llevamos los esquis de montaña y nos metemos una esquiadita.

ALBERT: hecho, a que hora quedamos?

JESUS: A las 5:30 h del sabado y llevamos lo de escalar en hielo y los esquis; seguro que algo

hacemos. En Bielsa parece que estará bien.

ALBERT: Ok hasta el sabado

Que poco cuesta liar a Albert....

aixì es com comença a explicar la nostra primera sortida hivernal el Jesùs al seu bloc

http://www.jesusalmarza.blogspot.com/  i la veritat, es cert en quan em va parlar de gel, neu i muntanya, ja no podia dir que no.

Capçalera del circ de Barrosa

el fet es que sortim a quarts de set de Lleida, arribem al tunel de Bielsa i les cascades no estan formades, aixì que cap enrere fins l´entrada de la vall de Barrosa, preparem material i sortim pista amunt. el primer problema que trobem es que una maquina de treballs forestals ha pujat per la pista, que per cert l´ha deixat feta una porqueria, i ha tret la neu de l´ultima nevada, aixì que toca portar els esquìs a coll fins practicament l´estretament, allà ens calcem els esquìs i encarem el refugui, pasem per devan de les cascades del circ què tot i que no cau aigua, encara lis falta gel. l´ultim cop que vaig pasar per aqui, no em porta molts bons records, ja que va ser quan emb baig trencar el canell al caure de la Oceano Pacifico, i picar a terra gracies a la " pericia" del company que m´asegurava, que per cert ja vaig esborrar de l´agenda. Donç puja que pujarè al Jesùs se li desenganxen les pells de foca i l´endarrereix una mica, fet que aprofito per entrar a veure el refu, petit i espartà, nomes hi ha una taula i unes cadires, però hi ha estufa de llenya.esta estrategicament situat per fer bones sortides tant a l´estiu com a l´hivern, aixi que cal tindrel en comte.

Encarem la pujada al coll de Barrosa per una vall llarga i amb una pendent moderada, però les cames feia dies que no apretaven i noten l´esforç, amb tot això el Jesus ja ha reparat les pells i puja com una locomotara, com sempre, ja ens toca el sol i la temperatura es força agradable, veiem un ramat d´isards que ens vigilen mantenint la distacia. arribem a un punt on tenim que prendre una decisió. pugem per una pala hon ha agut una allau de placa que ha deixat nu el pas a un dels posibles objectius, un 2700, aixi que decidim encarar cap el coll de Barrosa per un llarg i en alguns cops perillos flanqueix donat que cal pujar per algunes pales amb forta pendent, i que ens obligen a fer ziga zages petites al costat de la pedra per no trencar plaques i no provocar allaus.

Un cop al coll, el Jesùs m´ha tret 10/15 minus degut al seu ritme i a les mebes estrabades a la cama dreta. que em fa anar una mica coix. el vent ha ventat qualsevol accès al cim aixì què donem per bò el coll, gaudim del paisatge, de la Munia i les seves arestes, i les magnifiques valls franceses, el dia es espatarrant. sòl i muntanya, que mes es pot demanar??  dons una vaixadeta esquiant, la primera de la temporada

Les cames em fan llufa, pero responen a les exigencies, nomes cal parar cada tres o quatre llassades per recuperar i a continuar cap a vaix. Tornem al cami buscant algun pas lateral per poder vaixar mes troç  esquiant, pero acabem fent malabars amb els esquìs i cal tornar al camì, treurens els esquìs i cap al cotxe.

Total  1250 metres de desnivell en 6 hores (no esta gens malament per començar) el Jesùs amb dos llagotes als peus, jo il.les, be ès un dir, pero amb ganes de tornar a muntanya el mes haviat millor.

una bona pensada...........

No demano riquessa, ni esperanza, ni comprensió, nomes demano un cel blau sobre el meu cap, unes muntanyes devant dels meus ulls,  un cami sota els meus peus. 

Calçotada a casa de l´Emili i la Lluïssa

Amb l´escusa de veure el muntatge audiovisual que ha fet l´Emili de la nostra expedició a Groenlandia, i amb l´agrabant del peu enguixat  de l´Emili a causa de la seva excursiò per la paret d´Aragò, hem juntat a la colla de lisiats, Peni i Lluis per veurens i gaudir una mica de la companyia mutua, i com no, un altre cop d´una bona lifada.

El Peni i jo, ens encarregem del foc

El Menù es el seguent:  Calçotada i romesco que ha portat el Peni, Xai a la brasa que aporten els anfitirions, vi Costers del segre que portem la Montse i jo i un pastis super dolç que porta el Lluis. El Peni i jo ens encarregem de la brasa, els calçots la carn i el pa torrat, la Montse i la Lluïssa d´organitzar la taula i els aperitius, el Lluis i prole, arriben just a l´hora de dinar, aixì què s´encarregen de beure una cerveza mentres xarrem tots plegats, i els nens s´encarregen de jugar al futbolì amb l´Emili, El Daniel tambe s´esta una bona estona amb la Blanca, la filla del Peni i la Montse (l´altra Montse), La xiqueta esta guapísima, i es molt dolceta de caracter,  ha crescut un munt des de l´ultim cop que la vaig veure, al fill del Lluis no el coneixia, però deu tindre l´edad de l´Àngel.

jugant al Jardi

Ens entaulem i ens expliques batalletes de muntanya, famìlia i navegació, gaudim de l´apat i finalment a les cinc de la tarde ens posem a veure la projecció, que per cert estaba força ben muntada i no és feia  pessada.

Una Bona betllada amb els companys que caldrà repetir amb mès asiduitat, donat que feia minim dos anys que no es trobàvem .

Una bona pensada........

La felicitat no la trobaràs a les grans ocasions, ni als cops de sort que podem tindre molt poques vegades sino a les petites coses que pasan cada dia amb la gent que estimes.

Obra de teatre del Daniel a l´Espiga

un any mès  el Daniel participa a l´obra de teatre de l´escola, aixì que cap allà anem a veure al xiquet actuar i cantant amb els companys  de clase. l´obra de caire nadalenc va sobre el Pare Noel que s´ha refredat i no pot anar a repartir les joguines aixì, que tots els del voltant s´organitzen per ajudarlo en aquesta tasca, el Daniel te la dificil feina de fer de ren, i amb el seu magnific nas de payaso comprat al Circ du Solei, unes banyes una mica tronxades i uns leotardos marrons esgarrinxats en alguna trifulca al pati de l´escola, es caracteritza com un autentic ren.

despres de l´obra, fan una cantada de nadales tots els companys de tercer i quart curs, canten en català, castella i fins i tot en angles, el tema possiblement mes conegut es "los peces en el rio" (mai he entes que punyetes fan els peixos de beure al riu, ¿que no tenen prou aigüa? o ¿es aigüa el que beuen? )

Aqui teniu un video de nadales

http://www.youtube.com/watch?v=uncO2bPZqGo

una bona pensada....

 La imaginació, es el llapis amb que els nens dibuixen el seu mon, les seves aventures, les seves il-lusions.     ¿ ho no t´enrecordes?

Aniversari Àngel i Daniel

Com cada any, el cap de setmana que cau entre, o mès aprop del 4 i 9 de Decembre, ens reunim a casa amb la famìlia. Tots els cosins, els germans de la Montse, el yayo la padrina  i la padrineta i qui s´apunti. Aixì que un bon pica pica, un lluç amb salsa verda, un bon vinet i ganes de xerrar i jugar amb els crios.

La foto obligada de tots els cosins

La Montse i els nens disfruten molt amb aquestes trobades familiars i la casa comença a semblar mès un restaurant que un domicili, donat què ja fa dies que convidem amics a sopar, i posiblement encara en tindrem mès, però, que no es això la felicitat?

el cap de setmana seguent, el Daniel va celebrar l´aniversari amb els companys de l´Espiga, que com ell, fan els anys al decembre, aixì que les mares van organitzar una festa a Inef.

El Daniel amb la colleta

una bona pensada.......

 El millor  amic no es qui ocupa un gran espai, si no el que en la seva absencia, deixa un gran buit

Circ du Solei Varekai

Fèia força temps que desitjava veurel´s en directe, aixì què en quan vaig saber que venien a Barcelona vaig comprar 4 entrades, l´escusa, el regal d´aniversari per els nens, aixì què el dijous 2 de decembre arriba l´Àngel del institut, recollim al Daniel al cole i cap a Barcelona, patim per que no anem amb massa temps de sobres i no saben com trobarem el transit per entra a la ciutat, despres d´algun enredo per entrar a la zona on esta el circ, aparquem i ja hi som al lloc amb mitja hora de coixì.

Accedim a l´embelat que esta format per diverses carpes blanques, hi ha unes que son la zona de bar i botiges de productes rel-lacionats amb l´espectacle, i la mès gran on és l´escenari, comprem alguna cosa per veure, aigüa a 5,00€ l´ampolla molt bonica te la pots quedar i reomplir gratis tants cops com desitgis. tambe comprem una samarreta per la Montse, un nas de payaso per al Daniel, i jo no m´acabo de decidir per cap barret, aixi que cap a dintre que comça l´espectacle.

 A dintre de la carpa-escenari, no es poden fer fotos, aixi que no podem ensenyar-vos gaire cosa, però el que si que podem dir, es que l´espectacle es fantàstic son tots una colla d´atletes fen contorsionisme, malabars, equilibris i tot allò que puguis imaguinar, comentem amb l´Àngel que qualsevol d´ells  podria ser un magnific escalador. l´espectacle t´envolta i et manquen ulls per veureu tot, es molt bonic.

Despres de l´espectacle, toca torna cap a Lleida, tots tres es dormen al cotxe, arribem a quarts de dues, cansats però contents per l´experiencia viscuda.